Deconstrucció i destrucció.
L'esquerra té un objectiu, la CUP és exemple més il·lustratiu. Pretén abanderar i consumar un procés de deconstrucció de la societat (un eufemisme de destrucció, que sona massa fort. L'esquerra de jugar amb la dialèctica en sap molt) per després bastir la seva arcàdia feliç, igualitària i mundial.
Com que ja fa decennis que els obrers, la clientela habitual els van abandonar, van buscar amb antelació, perquè de previsors sí que ho són, "nous oprimits". Ara no entrarem, però aquesta jugada ja ve de l'escola de Frankfurt i el marxisme cultural, que van decidir, per salvar el "xiringuito" ideològic, passar de l'economia a la "cultura" com eina de treball.
Com és palès els "nous pàries oprimits" o millor "minories oprimides de classe" son tot col·lectiu, real o inventat que puguin identificar i aprofitar. Tot s'hi val, qualsevol colla de decebuts rancuniosos, de vegades per poca cosa més que veure defraudades les seves expectatives, dèries, obsessions o bogeries, ja els serveix.
Per assenyalar el culpable de totes "les misèries dels oprimits", l'esquerra identifica, més simplista i fàcil impossible, a la societat, que cataloga com sistema opressor ... feixista ... patriarcal i el que calgui, talment un papus que esbatega a conveniència per mantenir motivada la seva host. Així, al pas, reforçar la tasca de sapa en els estaments de la societat a debilitar per deconstruir, recordem-ho.
Esmentarem només una de les eines-col·lectius, aquest és ben real, que fan servir aquests aprenents de bruixot, la més perillosa i que palesa fins a quin punt estan fora de la realitat, l'Islam (i fins i tot, puntualment, l'islamisme).
Aquest "suport" a l'Islam, en el marc d'una mirada general ideològicament inexperta, sembla indicar que l'esquerra és realment proislàmica, però no és així, és el mateix cas que amb l'anticatalanisme ... Fins aquest punt estan sonats.
